Preparats per a la conferència?

Una activitat que realitzem amb freqüència i que ens aterra al mateix temps, és parlar en públic. Però... Per què hem de tindre-li pànic a aquesta acció tan senzilla?

Els humans necessitem comunicar-nos i conversar amb altres persones, a més és interessant rebre feedback de com ens veuen els altres. Açò és una realitat que podem observar cada dia, ja que seria impossible o quasi impossible no parlar-li a ta mare o no dirigir-te al mestre o company per demanar-li alguna cosa. I molt més difícil seria (en el meu cas) no poder contar-li alguna anècdota al teu amic o no expressar la teva opinió respecte a algun tema. Aquestes simples converses fan més fàcil la relació entre les persones.

 

Però i quan hem de parlar sobre algun tema a un públic més dens? Perdem el control, ens entra el nerviosisme, ens quedem en blan, dit de manera vulgar: "ens caguem damunt" i no hauria de ser així, ja que els altres no van a menjar-te. Al contrari, van a escoltar i a atendre al que estàs explicant. A més el que tu mostres al públic (em referisc a les emocions, sensacions) és en el que més es fixaran i en el que es quedaran. Està bé que hages parlat sobre "el sexe" un tema emocionant i interessant, però si has estat nerviós davant el públic, sense seguretat i incòmode, el públic absorbirà aquests estats i no prestarà atenció al contingut.

Per aquest motiu, tranquils, respireu i relaxar-vos, que estem en família i volem aprendre alguna cosa més de cada tema. Així és que deixeu-vos la vergonya i la por a casa i endavant, a meravellar al públic!