Avaluació del curs

Ja ens trobem a dues setmanes de la graduació i així amb els nervis a flor de pell pels últims exàmens...

La veritat és que aquest segon de batxillerat ha sigut el curs més dur, més esgotador i estressant. Però també hem passat molt bons moments i hem conegut gent amb la qual hem creat un fort vincle d'amistat.

Centrant-me en aquest curs i més concretament en l'optativa d'Habilitats Comunicatives, he de dir que m'ha servit de gran ajuda aquesta assignatura i he aprés un muntó. Tant en aspectes acadèmics com en la relació entre els meus companys i el treball en equip.

Hem fet de tot! Lectura col·lectiva, debat, videoblogs, exposicions, preparació d'un viatge, programa de ràdio... i totes aquestes activitats m'han aportat nous coneixements i nous valors, inclús  han despertat en mi alguns sentiments que fins i tot desconeixia...

El què més m'ha agradat d'aquesta assignatura ha sigut realitzar els meus videoblogs i penjar-los a la xarxa d'internet (YouTube), perquè ací he pogut observar la reacció del públic als temes tractats. Aquesta activitat m'ha ajudat a calmar els nervis davant la càmera i millorar la meua espontaneïtat a l'hora de parlar en públic. Una altra activitat que em va agradar del que més va ser la gravació i posterior muntatge del relat digital. Aquesta és l'activitat que més destacaria del curs perquè per a mi ha sigut molt important poder parlar d'un tema personal i muntar la història a partir d'imatges, a més, el fet de realitzar un bon guió que donara força i claredat al que volia transmetre.

Per altra banda, no descartaria cap activitat realitzada ja que totes (diferents i iguals entre elles) tenien el seu toc d'interés per la meua part. Parlant d'interés... pot ser l'error o millor dit, l'obstacle d'aquesta assignatura, ha sigut l'actitud dels companys. M'explique. Jo sóc una persona que m'il·lusione a la mínima, però igualment em desil·lusione. Quan el mestre proposava alguna activitat bonica i observava al mateix temps la reacció dels meus companys o les cares... m'afonava perquè no mostraven el mateix entusiasme que jo, i això finalment ha pogut amb mi. Quan t'esforces i no hi veus motivació per part dels altres... malament.

Un altre aspecte a destacar és que, gràcies a aquesta assignatura, he pogut adquirir més coneixements sobre alguns programes de muntatge de fotografies i vídeo com el "Windows movie maker" o he aprés a fer un programa de ràdio en directe amb "Spreaker". He guanyat rapidesa, agilitat i noves tècniques d'expressió oral.

En conclusió, el fet de poder gaudir d'aquesta assignatura en aquest curs ha sigut una bona experiència per tot el que he aprés i perquè cada projecte m'ha fet passar estones divertides, i d'altres no tant... Bo, me'n porte un bon record i amb això és amb tot el que em quede. Fins sempre.

Esquema del 4t Videoblog

Hola amics i benvinguts al nostre últim videoblog del curs.

Preguntes tan senzilles com: quin és el riu més llarg de la península Ibèrica? Qui va pintar "Las Meninas"? O qui va escriure "Luces de Bohemia"? No tenen una resposta encertada en la majoria de les persones.

Però per què? Tal volta no tota la gent té nivell de batxillerat o simplement no les considera importants per saber. Malgrat que és cultura general i es deuria de saber…

Anem a preguntar aleatòriament a persones pel carrer a veure el seu nivell... Comencem!

(Reproducció dels vídeos)

En conclusió, com heu pogut observar em trobat a gent de tot tipus: divertida, intel·ligent, espontània... I el millor de tot és que veuen no saber les respostes amb molta normalitat! Però tenen ells la culpa, o vivim en un país on la cultura no té major importància?

En fi, amb el poc que sabem, ens conformem i sembla que vivim prou feliços en la nostra ignorància...

Això és tot, gràcies per veure tots els nostres videoblogs. Ha sigut un any ple d'innovacions i ens emportem un bon record.

Baby love me' cause I'm playing on the radio.

A mi, personalment em feia molta il·lusió realitzar un programa de ràdio, de fet sempre he somiat alguna vegada en poder treballar-hi en alguns d'aquests aspectes o fer alguna entrevista o trucada i que es retransmetera en directe en un programa de ràdio!

Però la meua il·lusió va anar apagant-se al llarg de la setmana per les diferents actituds dels companys o pel mínim interés que es mostrava. A més es van crear dos grups amb idees i estils molt diferenciats.

Pense que no s'ha tret el millor de nosaltres en aquesta activitat i que no em pogut gaudir al màxim. Està clar que tinguem altres assignatures i massa preocupacions, però aquesta activitat ens ajudava a evadir-mos i tindre l'oportunitat de fer una activitat molt vistosa.

Espere que torne a créixer en mi les ganes de tornar a realitzar altre programa de ràdio i tornar a experimentar aquesta innovadora experiència.

Xe, que bo!

El darrer dimecres vam realitzar les meues companyes (Laura i Paula) i jo el programa de ràdio "Xe, que bo! Un programa de 20 min divertit i entretingut on vam abordar temes com teatre, cine, esports, entrevista i finalment una broma telefònica.

Cada una de nosaltres, ens vam especialitzar en el tema que més ens agrada i vam realitzar "l'escaleta", és a dir, l'esquema on s'exposen les idees a dir en el programa en directe.

Malgrat els conflictes ocasionats pels continguts o canvis de grup a última hora, els assajos i finalment la reproducció final del programa va eixir (des del meu punt de vista) prou bé, sempre es pot millorar (no ens va eixir la broma telefònica com esperàvem...) però en general pense que el resultat ha sigut molt bo i que en mereixem una bona nota. 

Aquesta activitat ha sigut tant innovadora com didàctica, perquè hem aprés a parlar millor amb micròfon, expressar-mos de manera més espontània o natural, aprendre a manejar un nou programa en la xarxa d'internet... En definitiva, amb aquest projecte he aprés a calmar els meus nervis davant el micròfon, parlar vocalitzant i amb més naturalitat i treballar millor en equip. La veritat és què he tingut la sort de compartir aquesta experiència amb les meues companyes perquè ens hem entés molt bé i ens hem ajudat en els distints apartats, hi havia bon rotllo entre nosaltres.

Estrenes al teatre. Treball programa de ràdio

Estrenes al teatre

El humor que nos prohibieron

Juan, Damian y Maroon ("El hormiguero") estrenen un nou espectacle d'humor i música on repasen temes d'actualitat.

Tindrà lloc el dia 17 de abril. A les 21h. En Espai Rambleta. Preu entrada: 14€

Los Morancos. En positivo 2

Els germans Cèsar i Jorge Cadaval, tornen als escenaris amb un nou espectacle que té com a objectiu fer oblidar al públic problemes com el atur, el dèficit o la prima de riesgo per a pensar d'una forma més positiva. Presenta gangs, chistes i situacions còmiques al més pur estil andaluç.

Data: des de 30 abril fins el 17 de maig. En el teatre Olympia. Horaris: J y V, 20.30 h. S, 21 h. D, 18 h.

Preus: De 25,50 a 35,50€

Carlos Latre. 15 años no es nada

Carlos Latre celebra els seus 15 anys en el món de l'espectacle amb un show plagat d'imitacions.

Data: Des de 11 de juny fins 21 de juny. En teatre Olympia. Horaris: J y V, 21 h. S, 18.30 y 21 h. D, 18.30 h.

Preus: de 20 a 30€

Besos

'Besos' és una comèdia d'aromes mediterrànis creada pel tàndem Carles Alberola i Roberto García.

Data: Des de 13 de maig fins 7 de juny de 2015. En teatre Talía. Preus: De 13,50 a 21,50€

Relieves

Espectacle de dansa espanyola i flamenca amb suaus tocs de contemporaneïtat.

Data: 30 d'abril. En teatre Rambleta. Horari: 21h. Preu: 12€

El otro lado de la cama

És  la versió teatral de la exitosa pel·licula musical. Cançons que formen part de la història del pop i el rock espanyol acosten esta comèdia de relacions amoroses de final incert.

Data: 9 i 10 de Maig. En teatre Rambleta. Horaris: 20:30h-19:30h

El Brujo- El Lazarillo de Tormes

Rafael Álvarez 'El Brujo' torna al Teatre  per a  deleitar-nos, conmoure-mos i divertir-nos amb el gran clàsic de la literatura espanyola, El lazarillo de Tormes, un dels seus espectacles  més emblematics. L'adaptació ve de la mà de Fernando Fernán Gómez.

Data: 15, 16 y 17 de maig. En espai Rambleta. Horaris: 15/05 a les 20:30 h - 16/05 a les 20:30 h - 17/05 a les 19:30 h. Preu: 20€

Treball ràdio. 2.Tipologia de programes radiofònics

Butlletí informatiu: espai informatiu que s'emet cada hora en punt. Sol tindre una duració entre 3 i 8 min. En ell, es recapitulen les principals noticies i actualitzacions que s'hi han produït recentment.

Diari parlat: té una duració entre 60 i 90 min. Inclòs notícies, entrevistes, reportatges, cròniques, debats... Tot això agrupat en xicotets caixons que serveixen per ordenar els continguts.

Transmissions esportives: tracta de transmetre i comentar un esdeveniment esportiu. Generalment es fa a través d'uns periodistes que es troben en els llocs dels fets: camps de futbol, de bàsquet...i altres locutors que estan en l'estudi de l'emissora

 Divulgatius: són xicotets magazines on de forma amena se'ns ofereix informació cultural o d'interés. Per exemple programes sobre el consum o la tecnologia.

 Cultural o d'espectacles: són també xicotets magazines que recullen les novetats de la cartellera cinematogràfica, s'entrevista algun actor o cantant, es presenta alguna novetat literària... Es divideix en seccions.

Educatius: no són molt habituals, Radio Nacional d'Espanya ofereix part dels continguts de la UNED, a través de xicotetes emissions monogràfiques: amb horaris especials segons la temàtica: revista d'enginyeria, El món del dret.

 Dramàtics: són espais que tracten de recrear una obra de ficció a través de narradors i personatges. Aquests programes van tindre una gran difusió en la dècada dels 50 i 60.

 Programes de participació: fàcils i econòmics, tant sol amb obrir un compte de correu o una pàgina en una xarxa social, o bé una línia de telèfon, perquè siguen els oients els que comenten sobre un tema o proposen algunes qüestions, que altres oients deuen resoldre. Se sol fer en horari de matinada.

Musicals: es tracta d'espais on un locutor presenta discs o gravacions d'un determinat estil. Hi ha programes de pop, jazz, rock, música clàsica...

Videolit "Bruixa de dol" de Maria Mercè Marçal

Aprofitant que el darrer 8 de març va ser el dia de la dona, els meus companys i jo, hem realitzat uns breus videolits sobre un poema triat que bé tractaven a les dones com a tema principal o estaven escrits per aquestes.

El poema que he triat es titula “Bruixa de dol” de Maria Mercè Marçal. He elegit aquesta poesia per diversos motius. El primer és pel tema fantàstic o metafòric que presenta: les protagonistes són fades i bruixes que endevinen l'enllà., veuen de la Font del L'ilàs... M'agrada aquest món màgic i d'éssers fantàstics. El segon motiu seria per la musicalitat o ritme que presenta el poema, la seva rima consonant i els seus versos curts fan que el poema siga més fàcil de llegir.

 L'últim aspecte seria perquè el poema encara que estiga escrit en vers, la poeta, ens conta una història amb un final obert. Que passarà després que la dona entre al cercle de les fades i les bruixes?

És un poema molt imaginatiu i brillant on encara que hi havia paraules que no entenia i eren difícils de pronunciar, llevat això és un poema verdaderament brillant i evocador. Per a fer el treball del videolit, he utilitzat el programa movie maker i he tret les imatges de google i els vídeos de youtube. El que més feina m'ha portat ha sigut el trobar els vídeos que volia i imatges de qualitat, ja que hi havia moltes que quedaven bé però poques que es pogueren veure amb claredat.

En conclusió, aquesta activitat m'ha semblat realment divertida i interessant perquè a més de participar amb els nostres projectes pel dia de la dona, hem realitzat una tasca on hem hagut de desenvolupar la nostra imaginació i traure el nostre costat més poètic que de segur que tots tinguem amagat.

Què tal han exposat els companys?

En les darreres classes hem donat per conclosa la setmana de conferències. Tots ens hem enfrontat al públic i hem exposat el nostre tema. Però ho hem fet igual?

Està clar que cada persona és d'una manera i té la seua forma d'expressar-se. Hi ha persones que ho han fet molt bé com el cas de Paula i Elena, ja que s'expressen amb molta espontaneïtat en valencià i han elaborat els seus temes des d'un punt  interessant. En canvi a altres persones els ha faltat suc, és a dir, potència al parlar, actitud, força, com és el cas de Nacho i Cristina. En açò no vull dir que uns ho hagen fet millor que altres, no!

 En les conferències s'ha vist reflectit molt bé el caràcter i la forma de ser de cada u i com s'enfronta a situacions més incòmodes o dificultoses. També hem pogut observar si a la persona li ha agradat el tema que ha triat o s'ha sentit incòmoda amb aquest.

En definitiva, les conferències han estat molt bé, amb bonics powers points, una posada en escena correcta, temes interessants i pel que fa a la forma d'exposar-los, cada u ho ha fet tan bé com ha pogut, no?

El llenguatge visual

Diuen que de cada llibre aprens, que són un món nou per descobrir. Existeixen multitud de llibres, de diferents gèneres, autors i editorials. I a mi, que no m'entusiasma llegir, cada vegada m'agraden més els llibres i m'atrauen els seus diversos continguts. No em feu cas, en realitat la millor manera d'aprendre, d'evadir-te, de conéixer-te, és llegint.

El llibre d'on he tret els continguts de la meua conferència, es titula El lenguaje visual de María Acaso. De gènere acadèmic, per descomptat no és una història o una obra teatral, és tècnic i conté nombrosos aspectes sobre el llenguatge visual, les seues ferramentes, les figures retòriques... No es fa pesat, és molt amé i entretingut, perquè, a més, hi ha quadres recordatoris que destaquen les idees més importants i inclou molts exemples i imatges.

M'ha agradat molt perquè en poques pàgines aprens a descobrir els missatges ocults de les imatges i les seues característiques. Llibre a tenir en compte per a una millor alfabetització visual.

Nerviosisme i satisfacció

El darrer dimecres va tindre lloc la meua conferència sobre el llenguatge visual. A pesar que havia estat assajant i entenia a la perfecció el tema, la por a no vocalitzar i a anar massa ràpid va poder amb mi.

Em considere una persona molt perfeccionista, i si a això li afegeixes que sóc cabuda, fins que les coses no estan com a mi m'agraden refaig, refaig i refaig.

Vaig estar parlant a l'espill el dia anterior de la conferència, vaig escoltar música relaxant i dormí de meravella. Però a l'hora d'abordar el meu tema, quan va arribar el meu moment (bé l'hora d'abans ja estava nerviosa) vaig sentir un nus a l'estómac i em vaig tragar les meues pròpies paraules, eixes de “Dime de qué presumes y te diré de qué careces”. Ai! Xe! Que nerviosa estava i tot era per dos bajanades; no tenia vergonya, ni por escènica, ni m'espantava el públic, tampoc el tema a tractar ni la llengua. La causa: temor de sobrepassar la duració prevista i que els espectadors no m'entengueren!

Vaig tragar saliva i endavant, menejant les meues mans (un costum que tinc quan parle) i amagant el meu nerviosisme, vaig abordar el tema amb calma, explicant cada cosa, amb exemples clars i volent transmetre al públic que ho sabia fer i que estava ací davant d'ells sense por.

Se'm va passar ràpid i els somriures dels companys i els aplaudiments van acompanyar  la meua satisfacció de saber parlar sobre un tema uns 15 min. Més tard quan em vaig veure en vídeo, em va agradar la meua posada en escena, encara que haguera sigut millor fer-la al saló d'actes (no a l'aula) i potser m'haguera sentit més segura al estar en un nivell més alt que els companys. Estic convençuda que  la pròxima ho faré millor, però aquesta no ha estat gens malament.

(Enllaç a la presentació power point: cliqueu)

Preparats per a la conferència?

Una activitat que realitzem amb freqüència i que ens aterra al mateix temps, és parlar en públic. Però... Per què hem de tindre-li pànic a aquesta acció tan senzilla?

Els humans necessitem comunicar-nos i conversar amb altres persones, a més és interessant rebre feedback de com ens veuen els altres. Açò és una realitat que podem observar cada dia, ja que seria impossible o quasi impossible no parlar-li a ta mare o no dirigir-te al mestre o company per demanar-li alguna cosa. I molt més difícil seria (en el meu cas) no poder contar-li alguna anècdota al teu amic o no expressar la teva opinió respecte a algun tema. Aquestes simples converses fan més fàcil la relació entre les persones.

 

Però i quan hem de parlar sobre algun tema a un públic més dens? Perdem el control, ens entra el nerviosisme, ens quedem en blan, dit de manera vulgar: "ens caguem damunt" i no hauria de ser així, ja que els altres no van a menjar-te. Al contrari, van a escoltar i a atendre al que estàs explicant. A més el que tu mostres al públic (em referisc a les emocions, sensacions) és en el que més es fixaran i en el que es quedaran. Està bé que hages parlat sobre "el sexe" un tema emocionant i interessant, però si has estat nerviós davant el públic, sense seguretat i incòmode, el públic absorbirà aquests estats i no prestarà atenció al contingut.

Per aquest motiu, tranquils, respireu i relaxar-vos, que estem en família i volem aprendre alguna cosa més de cada tema. Així és que deixeu-vos la vergonya i la por a casa i endavant, a meravellar al públic!

 

 

 

Reaccionem!

 L'aspecte en el qual em fixe  quan observem algun vídeo, és la reacció que provoca en les persones que ho veuen. Els éssers humans tenim la característica de què podem parlar amb la mirada, fer un gest i que amb aquest l'altre puga entendre el que volem dir o simplement fem carasses quan alguna cosa no ens agrada.

 

Però entre els meus companys no he observat cap d'aquestes característiques, bé ni aquestes ni d'altres. No sé tal volta cada u mostra el que pensa internament, des de dins i s'ho guarda. Jo intencionadament alce la cella, em sorprenc o no mostre expressivitat, no sé.

 

El que vull especificar, és que animen-nos! Diguem si ens agrada, si no ens ha fet gràcia, que ens hi ha transmés el vídeo, que milloraríem o que és el que més ens ha agradat. Perquè així crearem un vincle de confiança i podrem millorar en els pròxims videoblogs que fem, sabrem que és el que agrada al públic, o tal volta, ens tirem del monyo... El cas és parlar!

 

 

Videoblog: Crítica a les cançons llatines

Molt contenta del meu tercer Videoblog, sí, n'estic molt satisfeta amb el resultat. Ha semblat ser el més "polèmic" (pel tema tractat, ja que moltes persones no comparteixen la meva opinió, clar) també està millor construït que els anteriors i sembla amé, entretingut i divertit (segons les opinions de persones que han vist el vídeo). L'esforç i l'entusiasme s'han vist reflectits tant en el resultat del vídeo com en la nota final.

 

Per altra banda he de reconéixer que hi ha hagut aspectes que m'espantaven. Un era la duració del vídeo. Sempre sobrepasse els 5 minuts i solc ser massa "rollera" però en aquest no m'ha passat i no he arribat als meus llargs minuts. Altre aspecte, i el que més m'aturava, era les crítiques negatives que podia rebre. En tractar d'un tema actual i de fer una crítica d'aquest (les cançons llatines) pensava que moltes persones anirien en contra de mi i em cauria una intensa pluja de crítiques. Però per sort meva, no ha sigut així, m'ha donat compte que molta gent opina el mateix que jo i m'han comprés perfectament.

Ja que em costa mostrar la meva opinió si damunt em critiquen... però la cosa bona, és que aquest vídeo m'ha ajudat per afrontar la meva por a donar el meu punt de vista i a rebre les crítiques com un ajuda, com a forma de millorar, d'aprendre, de créixer...

En definitiva, aquest videoblog és una divertida i "suau" crítica (i dic suau perquè he observat vídeos d'altres youtubers que insultaven i menyspreaven a aquest tipus de música) que crec que agradarà a tota persona que opine com jo, de forma realista: que les cançons d'aquest tipus són masclistes, tracten a la dona com a objecte sexual i d'inferioritat, l'home mostra tan sols el seu desig i passió per la xica, i no l'amor i finalment el buit contingut de les lletres.