diumenge, 21 de desembre de 2014

Maneres d'estimar

 
Per fi he donat per finalitzat el meu relat digital. I com em sent? Estic melancòlica, és normal quan recordes alguna cosa tan personal de la teva vida, s'ompli el cor de records, moments... Però a la vegada estic contenta perquè mai havia realitzat aquesta activitat i m'ha semblat molt interessant i senzilla, a més que m'ha ajudat a expressar-me millor de manera escrita amb el guió i a créixer, a veure que el passat s'ha quedat en el camí i que ara estic bé, he pres una bona decisió.

En tornar de vacances observarem tots els relats. Tinc moltes ganes de veure'ls i de contemplar el meu i esbossar un somriure, perquè he comprés que cada persona viu una sèrie d'esdeveniments que ha d'afrontar i que superar...i per altra banda, qui sap, sempre pots fer un relat digital...

dijous, 11 de desembre de 2014

Escrivint una història de la meua vida...



 Aquesta setmana ens preparem davant el guió del nostre pròxim relat digital.

L'escrit és la part més important, ja que donarà vida a les imatges, als vídeos, és a dir, a la part visual del relat. És l'essència, el contingut que acompanyat amb música i fotografies transmetran les emocions i sentiments en relació amb la història.
 
De què tracta aquesta activitat? Doncs bé, hem de contar una experiència o algun conflicte que haja format part de la nostra vida, una vivència personal.
 
 Em va costar triar quin tema tractar i que volia transmetre als altres amb la meua història. No volia contar alguna cosa trista, sinó més alegre. Però em vaig adonar que el que realment enganxa és una història amb un conflicte i una solució, i per això vaig decidir contar la meua amistat durant tres anys amb un xic del poble. Em semblava una experiència interessant i bonica, a més que en gran part del relat intervé l'amor, un sentiment del qual m'agrada parlar.A l'hora d'escriure el meu relat em vaig ajudar de converses del mòbil, missatges, però va ser com el que és més secundari, ja que em recordava de tot com si fos ahir... Pensava que escriure i contar la meua història em ficaria trista o melancòlica, però no va ser així, crec que ja he superat l'enyorament d'aquest amic... Perquè quan es tanca una porta, s'obri una finestra...
 
 

Un bon café!

 
 
Ací podeu veure el meu segon videoblog. Parle sobre els efectes positius i negatius del café, amb un anunci previ fet per mi i finalitzant amb un altre de conegut. És divertit i sincer, espere que us agrade!