Per fi he donat per finalitzat el meu relat digital. I com em sent? Estic melancòlica, és normal quan recordes alguna cosa tan personal de la teva vida, s'ompli el cor de records, moments... Però a la vegada estic contenta perquè mai havia realitzat aquesta activitat i m'ha semblat molt interessant i senzilla, a més que m'ha ajudat a expressar-me millor de manera escrita amb el guió i a créixer, a veure que el passat s'ha quedat en el camí i que ara estic bé, he pres una bona decisió.En tornar de vacances observarem tots els relats. Tinc moltes ganes de veure'ls i de contemplar el meu i esbossar un somriure, perquè he comprés que cada persona viu una sèrie d'esdeveniments que ha d'afrontar i que superar...i per altra banda, qui sap, sempre pots fer un relat digital...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada